Bernard d'Espagnat. Premi Templeton 2009

  • Edita

BERNARD D’ ESPAGNAT, PREMI TEMPLETON 2009

 

El físic i filòsof de les ciències francès Bernard d’Espagnat, les investigacions del qual sobre les implicacions filosòfiques de la física quàntica han llançat nova llum sobre la definició de la realitat i dels límits potencials del coneixement científic, ha estat guardonat amb el Premi Templeton, dotat amb un milió de lliures esterlines, el major premi anual del món. El nom del guanyador del Premi Templeton de l'any 2009 es va fer públic per la Fundació Templeton a París el 16 de març, després d'una roda de premsa a la seu de la UNESCO.

 

Des de mitjan anys 1960 fins a començaments dels anys 1980, B. d’Espagnat -que compta ara amb 87 anys- ha exercit la funció d'un pensador imaginatiu i perspicaç en el camp de la investigació en física. Durant aquest període, ha realitzat importants contribucions a l'aprofundiment dels fonaments de la mecànica quàntica, formulant així preguntes que acabaria responent el teorema de les desigualtats de Bell. Sobre aquest punt, els resultats definitius publicats en 1981 i 1982 van establir que aquestes desigualtats s'incomplien exactament com la mecànica quàntica havia predit que ho farien, resultat que ha servit de confirmació decisiva al fenòmens de la “relació deslocalitzada”. Al seu torn, la referida confirmació ha suposat una etapa important en el desenvolupament posterior de la “informàtica quàntica”, un àmbit molt florent de la investigació contemporània que conjuga la física, la informàtica i les matemàtiques. B. d’Espagnat, professor emèrit de física teòrica a la Universitat de Paris-Sud, ha sabut veure la importància filosòfica d'aquestes noves dades de la física pel que fa a la naturalesa de la realitat. Les seves reflexions sobre aquest tema el van portar de manera progressiva al concepte de “realitat velada”, entitat unificadora amagada la presència de la qual es considera necessàriament subjacent al que percebem com el temps, l'espai o la matèria, conceptes considerats per la física quàntica com a possibles meres aparences. Des de llavors, els seus treballs i conferències sobre temes fonamentals com “quins són els coneixements profunds que la ciència ens revela pel que fa a la naturalesa de la realitat?” han suscitat nombrosos debats entre científics i filòsofs.

 

Des del començament de la seva carrera científica, B. d’Espagnat es va interessar per la fonamentació de la física, la qual cosa el va dur a establir contacte amb Louis de Broglie, Enrico Fermi, Niels Bohr, John Bell i molts altres físics eminents del segle XX. Juntament amb altres físics, al llarg de les dècades de 1960 i 1970 es va dedicar especialment al problema de les serioses discrepàncies entre la mecànica quàntica i la nostra visió “normal” del món. Els seus articles científics d’aleshores van inspirar i van estimular la primera realització d'experiments crucials sobre el teorema de les desigualtats que el físic John Bell havia publicat el 1964. El teorema mostrava que el concepte filosòfic d'atomisme -segons el qual la naturalesa està formada per miriades d'objectes separats, el comportament dels quals pot ser entès “localment”, és a dir, sota l'única influència del seu entorn immediat- és incompatible amb les prediccions de la mecànica quàntica. D’Espagnat va anticipar que les desigualtats de Bell s'incomplirien com ho havia predit la mecànica quàntica, encara que molts físics d'aquesta època, seguint a Einstein, pensaven que l'atomisme i la localització eren correctes i que la mecànica quàntica havia de ser falsa. Seguint resultats anteriors obtinguts per John Clauser, els experiments realitzats pel físic francès Alain Aspect i els seus col·laboradors en 1981 i 1982 van provar que les atrevides previsions filosòfiques de d’Espagnat havien de ser certes: en efecte, les desigualtats de Bell s'incomplien, amb la qual cosa ja no només l'atomisme sinó també la “localització” era una descripció inviable de l'univers físic. Des de llavors, d’Espagnat ha escrit abundantment i pronunciat conferències sobre el significat filosòfic de les veritats universals de la mecànica quàntica.

No obstant, subratlla que la mecànica quàntica només prediu resultats observacionals. Lluny de descriure la realitat, suggereix que no només els nostres conceptes corrents i quotidians sobre les coses, sinó també els nostres conceptes científics, es refereixen només als fenòmens, és a dir, a les meres aparences comunes a tots. Amb tot, d’Espagnat observa que en ocasions les experiències falsen les teories i que per això ha d'haver-hi, més enllà de les meres aparences, alguna cosa que resisteixi i subjagui als fenòmens; una “realitat velada” que la ciència no descriu sinó que només albira de manera incerta. Però alhora d’Espagnat insisteix en què, contràriament als qui afirmen que la matèria és l'única realitat, els sòlids arguments científics no poden negar la possibilitat que altres supòsits -inclosa l'espiritualitat- puguin proporcionar també perspectives sobre la realitat última. Encara que accepta les implicacions teològiques del terme “realitat velada”, es prevé davant el seu ús com a justificació de doctrines religioses concretes que es poden falsar amb raons i fets.

 

En presentar la candidatura de d’Espagnat per al Premi Templeton, Nidhal Guessoum, professor de física a la Universitat Americana de Sharjah en els Emirats Àrabs, va escriure: “ha elaborat un treball coherent que mostra perquè és possible que l'esperit humà sigui capaç de percebre realitats més profundes”. Afirma d’Espagnat que “aquestes percepcions ens brinden la possibilitat que les coses que observem puguin ser interpretades tentativamente com a signes que ens proporcionen alguns indicis, potser no del tot equívocs d'una realitat superior i, per tant, que les formes més altes de l'espiritualitat són plenament compatibles amb el que sembla emergir de la física contemporània”.

 

En una declaració preparada per a la roda de premsa, d’Espagnat va assenyalar que si bé la ciència no pot dir-nos res de cert sobre la naturalesa de l'ésser, per descomptat que tampoc pot dir-nos amb certesa que no existeixi. “El misteri no és una cosa negativa que calgui eliminar”, va afirmar. “Per contra, és un dels elements constitutius de l'ésser”. D’Espagnat va subratllar el paper de la ciència en la comprensió de la realitat física, és a dir, de la realitat de l'experiència o de l'observació. No obstant això, va seguir advertint que altres maneres d'entendre, com les arts, proporcionen perspectives en la comprensió de la veritable realitat que subjau rera les coses i que descriu com “el fons de les coses”. “Els sentiments artístics –va afirmar- ens deixen sobretot la impressió d'un regne misteriós del qual només en podem captar un indici”. “La ciència i només la ciència proporciona veritable coneixement. Però d'altra banda, la ciència no té aquets privilegi respecte al fons de les coses”.

 

El premi Templeton honora cada any en vida a una persona que a través d'idees, descobriments o treballs pràctics hagi contribuït de manera destacada a afirmar la dimensió espiritual de la vida. Instituït per l'inversor mundial i filantrop difunt Sir John Templeton, el Premi és una pedra angular dels esforços internacionals de la Fundació John Templeton per servir de catalitzador filantròpic de la investigació en àrees relacionades amb els més grans problemes sobre la vida, des dels descobriments de les lleis de la naturalesa i de l'univers fins a les preguntes sobre l'amor, la gratitud, el perdó i la creativitat. El valor monetari del Premi es fixa de manera que excedeixi sempre al dels premis Nobel, tot subratllant el convenciment de Templeton que els beneficis provinents de descobriments que aclareixen preguntes espirituals es poden quantificar per sobre d'altres respectables esforços humans.

 

John M. Templeton Jr., Doctor en Medicina, Professor i President de la Fundació Templeton i fill de Sir John, observa que d’Espagnat ha utilitzat de manera conseqüent els criteris científics més rigorosos per explotar molt més allà del laboratori les possibilitats que ens ofereix la ciència. “En comptes de conformar-se a avaluar els límits de la mecànica quàntica –va afirmar- [Bernard d’Espagnat] ha explorat l'il·limitat, els horitzons que han obert els nous descobriments en el coneixement en general i en les preguntes que incideixen de ple en el centre de la nostra existència i de la humanitat”. El Premi Templeton 2009 serà lliurat oficialment a d’Espagnat per S.A.R. Príncep Felipe, Duc d'Edimburg, en una cerimònia privada en el Palau de Buckingham el dijous 5 de maig.

Bernard d’Espagnat va néixer el 22 d'agost de 1921 a Fourmagnac, França, però va passar la major part de la seva infància a París, on el seu pare, que era un pintor post impressionista, i la seva mare el van educar en l'amor a la literatura clàssica i a les arts. Va acudir a algunes de les millors escoles de París i va sentir inclinació per les humanitats, especialment per la filosofia. D’Espagnat relata que durant aquests primerencs anys, mentre passejava amb bicicleta per un ample jardí campestre, va ser quan va tenir consciència per primera vegada de la bellesa. Fins i tot ara, diu, aquella experiència original li serveix com a “indicador cap a la realitat”. Malgrat el seu amor per la filosofia, d’Espagnat es va centrar en la ciència i en les matemàtiques, pensant que els avanços de la filosofia requeririen el coneixement i la pràctica de la ciència contemporània. En 1939, d’Espagnat va pensar entrar a la prestigiosa Escola Politècnica de París, però la Segona Guerra Mundial va deixar en suspens la seva formació. El 1946 va poder començar per fi els seus estudis. Animat pels seus professors, es va convertir en un jove investigador del Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS) i va ser agregat a l'Institut Henry Poincaré. En aquest Institut i sota la direcció del guanyador del Premi Nobel de Física de 1929 Louis de Broglie, va realitzar la seva tesi doctoral i va obtenir el Doctorat en Física per la Universitat de París-Sorbonne el 1950. D’Espagnat es va traslladar a la Universitat de Chicago on va treballar com a ajudant d'investigació amb el físic Enrico Fermi i després es va traslladar a la seu provisional del CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear) a l'Institut de Física Teòrica de Copenague dirigit pel físic Niels Bohr. Des de 1954 fins a 1959 va treballar com a físic contractat i després com a físic de plantilla a la seu permanent del CERN en Ginebra, ajudant a crear el grup de física teòrica del CERN, continuant a temps parcial fins a 1970. El 1959 va ser nomenat professor ajudant a la Universitat de París-Sorbonne i de seguida va ser professor agregat en el nou centre científic creat a Orsay.

 

Encara que d’Espagnat gaudia d’una fructífera col·laboració amb alguns dels físics més excel·lents del moment, seguia preocupat per la poca atenció que molts d'ells dispensaven als problemes d'interpretació que emergien de la mecànica quàntica. El seu primer llibre Conceptions of Contemporary Physics, publicat el 1965, es feia aquestes preguntes i esbossava possibles respostes, subratllant la seva preocupació perquè els científics s’enfrontessin a les conseqüències derivades dels seus propis treballs. Per tant, d’Espagnat va ser un dels primers intèrprets del significat filosòfic profund dels temes tractats en la recerca experimental de la mecànica quàntica. En el seu article “The Quàntum Theory and Reality” publicat per Scientific American el 1979, i en el seu famós llibre A la récherche du réel. Li régard d’un physicien de 1979, animava a físics i a filòsofs a reflexionar novament sobre qüestions considerades marginals des d'antic, però que encara avui serveixen com a base de nous camps d'investigació sobre la naturalesa de la realitat.

 

Bruno Guiderdoni, director de l'Observatori de Liò en el Centre de Recerca Astrofísica de Liò, recorda que va assistir a una de les conferències de d’Espagnat com a estudiant de postgrau el 1980, quan la física quàntica es presentava només com una sèrie de receptes de càlcul. “Vaig quedar molt impressionat per les implicacions filosòfiques del que exposava”, va afirmar; “cal dir que aquests temes estaven completament al marge de les classes magistrals usuals sobre física quàntica... ell em va ajudar a entendre que realment hi havia un problema molt profund en aquest àmbit”. En el seu llibre Le réel voilé, analyse des concepts quantiques, publicat en 1994, d’Espagnat va encunyar el terme “realitat velada” i va explicar perquè hi va haver experiments significatius en la dècada anterior que no van restaurar el realisme convencional. El seu llibre Traité de physique et de philosophie va ser publicat a França el 2002 i va ser proclamat per Roland Omnès, professor emèrit de física teòrica de la Universitat de París-Orsay, com “segurament el llibre més complet que s'hagi escrit sobre aquest assumpte i probablement ho seguirà sent durant molt temps...” El seu llibre més recent és Candide et le physicien, escrit per Claude Saliceti i publicat el 2008, una guia divulgadora que respon a cinquanta preguntes que concreten i corregeixen idees preconcebudes en física contemporània i que examinen la majoria de canvis conceptuals i filosòfics que suposen aquestes idees.

Bernard d’Espagnat i la seva esposa May de Schoutheete de Tervarent, de 59 anys, viuen a París i tenen dues filles.