Déu, el mal i la racionalitat del món

haiti-terratremol-nensMolta gent ha abandonat la creença en un Déu pel problema del mal. L’escàndol que suposa el mal en el món ha abocat a molts cap a l’ateisme. La raó seria una suposada incompatibilitat entre l’existència del mal i l’existència de Déu. A continuació, analitzem el recorregut que fa un conegut ateu (Anthony Flew) de l’ateisme a un cert concepte de Déu. Aquest és un itinerari racional provocat per alguns descobriments científics recents. Ja per acabar, abordem alguns enfocaments sobre el problema del mal i Déu.

Llegeix més: Déu, el mal i la racionalitat del món

Conferència pronunciada per Denis Edwards el 27 de febrer de 2013

denis_edwards

Esquema de la conferència de Denis Edwards

 

La Trinitat en context evolutiu ecològic:

L’Atractor l'Energia de l'amor

 

1. Atanasi: Creació i deïficació pel Logos, en l'Esperit

2. El Logos com Atractor i l'Esperit com a Energia de l'amor

2.1. L'Esperit com a Energia de l'amor en l'emergència evolutiva

2.2. El Crist ressuscitat com Atractor diví en l'emergència evolutiva

3. Els costos de l'evolució i la passió divina de l'amor

3.1. Sofreix Déu amb les criatures?

3.2. La passió d'amor

4. Un Déu humil que s'espera als processos de les criatures

4.1. La indefensió de Jesús i l'Esperit

4.2. El Déu humil que s'espera a la creació

Text imprimible de la conferència de Denis Edwards

 

 

ANUNCI PREVI A LA CONFERÈNCIA

Poster

 

T'invitem cordialment a aquesta conferència juntament amb la Facultat de Teologia de Barcelona:

 

Tarjeton_de_la_impreta_copia

 

 

Premi Templeton 2012

Captura_de_pantalla_2012-07-14_a_las_13.25.08

 

El Dalai Lama, s'ha convertit en el guanyador del Premi Templeton 2012. El líder espiritual Budista del Tíbet, que ha col·laborat en múltiples dimensions de la ciència, s'ha convertit en la veu global de l'ètica universal, la no violència i l'harmonia entre les religions del món. 

Durant dècades, Tenzin Gyatso, de 76 anys i el catorzè Dalai Lama, s'ha centrat enèrgicament en les conexions entre la ciència i el budisme per arribar a entendre millor què poden oferir ambdues disciplines al món.

En concret, anima a seriosos estudis científics d'investigació del poder i la compassió i el seu ampli potencial, per a abordar els problemes fonamentals del món; tema que es troba al nucli dels seus ensenyaments i que és la pedra angular de la seva immensa popularitat.

Dins de la recerca, les grans preguntes que planteja (com per exemple "¿Pot la compasió ser entrenada i ensenyada?") reflecteixen el profund interès del fundador del Premi Templeton, el difunt John Templeton, en la cerca de mètodes científics per a fomentar el progrés espiritual que el Premi ha reconegut durant els últims 40 anys.

7è volum de la col·lecció Teologia y ciencias

noticia

Ha sortit el 7è volum de la nostra col·lecció “Teologia i ciències” de l’Editorial Verbo Divino, l’esperat llibre d’Annibale Fantoli, GALILEO: Pel Copernicanisme i per l’Església.

Aquest llibre, darrer fruit de la Comissió d’Estudi del Cas Galileu instituïda per Joan Pau II, surt a l’espanyol amb casi 20 anys de retard, però al menys amb l’avantatge d’incorporar totes les modificacions de la recent edició 3ª de l’original italià.

En quin sentit s’esforçava Galileu per lluitar pel Copernicanisme i per l’Església? El problema de l’heliocentrisme era simplement científc o epistemològic? En el seu famós Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món, donava Galileu arguments convincents a favor del Copernicanisme per a la ciència actual, o per a la del seu temps? Va ser Galileu en algun moment empresonat i/o sotmès a tortura?

6è volum de la col·lecció Teología y ciencias

 

Ha sortit el 6è volum de la nostra col·lecció "Teologia i ciències" de l' Editorial Verbo Divino: En busca de la libertad: la emergencia del espíritu en el mundo natural, del teòleg i filòsof Philip Clayton.

El llibre serà presentat en públic a la Llibreria Claret (c/Roger de Llúria, 5, 08010. Barcelona) el pròxim 31 de maig a les 19:30h per: Manuel García Doncel, Francesc Badia Ortega, Josep M. Romero Baró, Joaquim Guerola Olivares, membres d'aquest seminari de Teologia i Ciències de Barcelona. 

Som veritablement lliures? Perquè experiències neurocientífiques avui clàssiques (Libet 1983) pretenen provar que les accions voluntàries que creiem lliures, es posen en marxa abans de fer-se conscients! Són aquestes experiències inqüestionables? (Contra-experiència de Trevena-Miller 2010.) Com podem però, argumentar científicament, filosòficament i teològicament la nostra "llibertat absoluta"?